En la taula 8.2 del llibre Patterns of Democracy, d’Arend Lijphart (1999), el sistema electoral espanyol figura com el menys proporcional dels sistemes que hi són classificats com a proporcionals. D’on prové aquesta desproporció?
Els 350 escons del congrés de diputats es reparteixen en 52 circumscripcions (províncies més Ceuta i Melilla). A cada una d’elles se li assignen d’entrada dos escons (un en el cas de Ceuta i Melilla) i els 248 escons restants es reparteixen de manera aproximadament proporcional a la seva població (concretament, s’usa l’anomenada “regla de les restes majors”). En cada circumscripció els electors poden votar una de les llistes configurades per les coalicions electorals. Després de les eleccions es compta el nombre de vots de cada candidatura a la província i es reparteixen els escons de la província entre les candidatures de manera “aproximadament proporcional” als vots que han rebut (en aquest cas, la manera d’aproximar la proporció és mitjançant el mètode de D’Hondt).
Com que no es poden repartir trossos d’escó, en la gran majoria de les circumscripcions unes candidatures rebran més escons dels que els toquen i d’altres menys. Fixem-nos, per exemple, en les diferències entre el repartiment i la proporció de vots en unes quantes províncies, per a les eleccions al congrés del 2011, on els vots i la representació es donen en tant per cent:
| Província | PP | PSOE | IU | UPyD | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| (escons) | vots | esc | repr | vots | esc | repr | vots | esc | repr | vots | esc | repr |
| Teruel (3) | 51.8% | 2 | 66.7% | 32.9% | 1 | 33.3% | 7.9% | 0 | 0% | 3.4% | 0 | 0% |
| Burgos (4) | 54.2% | 3 | 75.0% | 28.0% | 1 | 25.0% | 5.6% | 0 | 0% | 7.5% | 0 | 0% |
| Málaga (10) | 49.7% | 6 | 60.0% | 31.6% | 3 | 30.0% | 9.0% | 1 | 10.0% | 5.6% | 0 | 0.0% |
| Madrid (36) | 51.0% | 19 | 52.8% | 26.1% | 10 | 27.8% | 8.0% | 3 | 8.3% | 10.3% | 4 | 11.1% |
A la taula s’hi constata que en circumscripcions amb pocs escons es produeix una major desviació de la representació (repr) respecte de la proporció de vots (vots): mentre a Madrid la representació de les candidatures és gairebé igual a la proporció de vots, a Burgos el PP passa de gairebé un 50% a un 75%, i en canvi el PSOE baixa lleugerament.
Què passaria si en cada província repartíssim els escons permetent fraccions d’escó? Per exemple en les províncies de Terol i Burgos quedaria el repartiment següent
| Província | PP | PSOE | IU | UPyD | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| (escons) | vots | efrac | repr | vots | efrac | repr | vots | efrac | repr | vots | efrac | repr |
| Teruel (3) | 51.8% | 1.6 | 51.8% | 32.9% | 1.0 | 32.9% | 7.9% | 0.2 | 7.9% | 3.4% | 0.1 | 3.4% |
| Burgos (4) | 54.2% | 2.2 | 54.2% | 28.0% | 1.1 | 28.0% | 5.6% | 0.2 | 5.6% | 7.5% | 0.3 | 7.5% |
La suma d’escons fraccionaris de cada partit a totes les circumscripcions, seria la mateixa que la suma d’escons oficials? És clar que no. Si ens fixem en les eleccions del 2011:
- PP va obtenir 186 escons i en tindria només 160.5 (de majoria absoluta a majoria simple!)
- PSOE va obtenir 110 escons i en tindria només 102.2
- IU va obtenir 11 escons i n’arribaria a tenir 23.6
- UPyD va obtenir 5 escons i n’arribaria a tenir 15.9
- CiU va obtenir 16 escons i en tindria només 14.5
Fixem-nos que la divisió en circumscripcions petites beneficia als partits amb més votants que es presenten a totes les circumscripcions (PP i PSOE) i perjudica als partits minoritaris d’àmbit també estatal (IU i UPyD). En canvi, la desviació dels escons respecte de la proporció és menys accentuada en partits d’àmbit més local. Encara que estem analitzant una votació molt concreta, la del 2011, aquest fenomen s’ha de repetir, més o menys accentuat, en totes les eleccions.
I si en comptes d’això consideréssim una circumscripció única? és a dir, si suméssim tots els vots a totes les províncies i després repartíssim els 350 escons entre candidatures aproximant la proporció? El resultat seria també diferent, però no molt diferent:
- PP obtindria 167 escons (encara per sota de la majoria absoluta, que són 175)
- PSOE obtindria 107 escons
- IU obtindria 25 escons
- UPyD obtindria 17 escons
- CiU obtindria 15 escons
Si de veritat es fessin eleccions al Congrés amb circumscripció única les diferències respecte l’actual sistema que s’observen en la llista anterior encara s’accentuarien més. En circumscripcions petites es produeix l’efecte del “vot útil”, que fa que els partidaris d’opcions minoritàries abandonin la seva preferència i votin finalment a un partit amb possibilitats d’obtenir escó. En una circumscripció única això no passaria i per tant els partits minoritaris d’àmbit estatal millorarien el seu resultat, en detriment dels majoritaris. ❀