Ahir es van celebrar unes noves Eleccions Generals Espanyoles, mig any després de les anteriors. Com és ben sabut, el Congrés de Diputats que havia resultat elegit en les anteriors va ser incapaç d’elegir un President de Govern mitjançant el procediment que estableix la Constitució. D’acord amb aquest mateix procediment, això va comportar la convocatòria d’unes noves eleccions.
Però aquestes noves eleccions no han canviat tant les coses. Hi ha hagut un cert transvasament de vots cap a la força més votada, el Partit Popular, que obté 14 escons més que en les eleccions anteriors, però tot i així aquesta força no arriba a la majoria absoluta de diputats del Congrés. Per tant, podem estar davant d’un atzucac del mateix tipus que fa sis mesos.
Perquè el que hem repetit no és pas on radica el problema. El que hem repetit és l’elecció d’un conjunt de representants. En canvi, el problema radica en la presa de decisions per aquest conjunt de representants.
Una vegada més ens trobem amb el problema de decidir entre més de dues opcions quan cap d’elles compta amb una majoria absoluta de votants que la prefereixin a totes les altres. En aquest cas, els votants són els diputats. Tal com hem comentat repetidament en aquest blog, aquest problema no té solució quan cada votant es limita a expressar una sola opció. Per resoldre’l cal que els vots donin més informació, tal com ja proposava Ramon Llull fa més de 700 anys. Avui dia hi ha diversos mètodes prou satisfactoris basats en el vot preferencial o en el vot d’aprovació. No és el cas, però, del procediment que estableix la Constitució Espanyola, on els diputats es poden mantenir ancorats en les seves primeres opcions. El problema real és més complex, ja que els programes de govern poden ser negociats. Però també està present la qüestió que estem dient.
La taula que segueix mostra els resultats d’ahir (dades del 27 de juny a les 2:06, 100% escrutat) i les seves desviacions respecte a la proporcionalitat. Com ja hem comentat en diverses ocasions (en particular, arran de les eleccions anteriors) aquestes desviacions es deuen sobretot al fet que hi ha moltes circumscripcions de mida petita.
Les columnes Escons, EsconsP i Desviació donen respectivament el nombre d’escons obtingut a tot l’estat, el que correspondria segons una regla de tres entre vots i escons, i la diferència entre els dos valors. En principi els valors de EsconsP i Desviació són fraccionaris, però els hem arrodonit a valors enters.
Pel que fa a les eleccions al Senat, novament referim el lector a l’entrada Llistes obertes? No de qualsevol manera!. ❀