a l’article

Transitorietat i llei electoral

per Pere Pugès,   ara.cat,   7 nov 2016

Aquest article fa propostes per a una futura llei electoral catalana. En particular, busca especialment la proximitat entre electors i elegits. En principi, això demanaria circumscripcions uninominals, és a dir, on s’elegís un sol diputat, la qual cosa és contrària a la proporcionalitat de la representació (vegi’s la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gràcies!). L’autor de l’article n’és conscient, la qual cosa el porta a introduir dos elements. D’una banda, proposa d’utilitzar un sistema mixt (com a Alemanya), amb una fracció dels diputats (només un 20%) elegits en circumscripció única. D’altra banda, proposa que els escons restants siguin assignats mitjançant circumscripcions en què s’escullin “dos o potser tres diputats”. En la nostra opinió, això encara deixa molt que desitjar des del punt de vista de la proporcionalitat, tal com es veu de seguida si es pensa en quatre o cinc partits. Les desviacions tal vegada es podrien corregir mitjançant un procediment similar al que s’ha adoptat recentment (2013) a Alemanya amb aquesta finalitat (Pukelsheim 2014, capítol 13). Però si els diputats elegits en circumscripció única són només el 20% —en lloc del 50% com a Alemanya— aquesta correcció podria implicar variacions molt grans, difícilment acceptables, en la mida de la cambra. Una altra possibilitat a tenir en compte per a tractar l’aspecte territorial és el sistema biproporcional que han adoptat recentment (2006–2015) diversos cantons suïssos (Pukelsheim 2014, capítol 14).

D’altra banda, tant el sistema mixt com el biproporcional requereixen una classificació dels candidats en termes de partits, la qual cosa manté el protagonisme d’aquests últims. Això no és adient per a un altre objectiu que està present en l’article, a saber, que la cambra de representants no estigui dominada per la disciplina de vot dels partits. Efectivament, aquesta disciplina de vot també és una font de desproporció (vegi’s Partits uniformitzats? No, gràcies! i Divisions internes). En aquest sentit, l’article que estem comentant pretén aconseguir que la proximitat entre electors i elegits sigui més forta que la disciplina de vot dels partits. La possibilitat d’aconseguir realment això és bastant discutible. Per cert, per alliberar la cambra de la disciplina de vot dels partits bastaria adoptar com a norma que les votacions de la cambra fossin secretes (proposta que certament no té cap futur amb l’actual disciplina de vot dels partits). A tot això, també seria bo donar més protagonisme a la ciutadania mitjançant procediments de democràcia directa (vegi’s Democràcia a l’helvètica).

Un altre element destacat de l’article que estem comentant és la proposta d’utilitzar llistes obertes. Sobre això, cal tenir clar que si s’ha d’elegir més d’un diputat llavors la selecció dels més votats és totalment contrària al principi de representació proporcional, i que per satisfer aquest principi calen procediments més complicats (vegin-se les entrades Llistes obertes, Llistes obertes? No de qualsevol manera! i Representació proporcional sense partits?).

Referència bibliogràfica

Friedrich Pukelsheim, Proportional Representation, Springer Verlag, 2014 (2a edició en preparació).