Tot sovint es posa Suïssa com a exemple d’una democràcia envejable. Així ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democràcia a l’helvètica (BonPort edicions, 2015). I és que, efectivament, a Suïssa es preocupen molt de la qualitat democràtica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels mètodes de votació i elecció.
D’entrada, tenen molta tradició en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons suïssos van ser pioners en l’aplicació del principi de representació proporcional mitjançant llistes de partit. Per cert, aquestes llistes les utilitzen, encara avui, amb un caràcter molt obert: cada votant pot adaptar-les al seu gust mitjançant modificacions de diversos tipus, incloent la possibilitat de combinar candidats de diferents partits.
Però aquesta tradició no ha restat inalterada, sinó que quan ha escaigut s’han fet modificacions substancials per tal d’aconseguir mètodes més encertats. Així, l’any 2002 el tribunal superior de justícia del país va dictaminar que les desproporcions que tenen lloc en circumscripcions molt petites atenten contra el dret d’igualtat dels electors. Davant d’això, s’imposava de limitar inferiorment el nombre d’escons de qualsevol circumscripció. Tanmateix, en consultar els experts es va trobar una altra solució que es coneix com a sistema biproporcional. A nivell global, aquest procediment reparteix els escons entre partits com si es tractés d’una sola circumscripció. Al mateix temps, però, també assegura que cada circumscripció pròpiament dita rebi el nombre d’escons que se li hagi assignat prèviament. Això s’aconsegueix a canvi de permetre, això sí, desproporcions més o menys importants dins de cada circumscripció per separat. Tanmateix, a nivell global en resulta una gran proporcionalitat respecte als partits i també respecte al territori (en la mesura que els nombres d’escons assignats a les circumscripcions siguin proporcionals a la població). Aquest procediment va ser adoptat l’any 2006 pel cantó de Zuric, i des de llavors fins ara (2015) l’han adoptat cinc cantons més. Per més detalls referim el lector al següent article:
Una altra mostra de l’afany dels suïssos per usar mètodes encertats la trobem en els referèndums amb múltiples opcions. Aquests referèndums sorgeixen típicament arran d’una proposta popular A, en el qual cas el govern pot presentar una contraproposta B. En alguns cantons també hi ha també la possibilitat contrària: una proposta A del govern pot anar seguida d’una contraproposta popular B (o potser més d’una, però aquí deixarem de banda aquesta possibilitat més complicada). A banda de la proposta A i la contraproposta B, sempre hi ha la opció de mantenir l’status quo O.
Doncs bé, fins l’any 1976 el procediment que s’utilitzava en tals situacions era el següent: cada ciutadà es podia pronunciar a favor de A o de B però no a favor de totes dues; el que sí podia fer era rebutjar tant A com B, en el qual cas s’entén que està a favor de l’status quo O. Si A reunia una majoria absoluta de vots, aleshores resultava adoptada. I el mateix amb B. Però si cap de les dues aconseguia una majoria absoluta, aleshores es mantenia l’status quo O.
En determinats casos concrets es va posar en evidència que els resultats d’aquest procediment podien ser molt desencertats. En efecte, tot i que una majoria absoluta de ciutadans fossin contraris a l’status quo, en forçar-los a escollir una sola opció, o bé A o bé B, podia passar que cap d’elles assolís una majoria absoluta, i per tant es mantenia l’status quo, en contra del sentiment majoritari.
Davant d’això, l’any 1976 el cantó de Berna va adoptar un nou procediment, que el 1987 va ser adoptat també a nivell federal. Aquí el votant pot aprovar tant A com B, però en qualsevol cas se li demana que indiqui també quina d’elles prefereix si totes dues resulten aprovades per una majoria. Si així ocorre, aleshores s’escull entre A i B segons la preferència majoritària.
Com es pot apreciar, això evita el conservadorisme exagerat del procediment anterior, que fàcilment es quedava en l’status quo en contra d’una opinió majoritària.
Dit això, hi ha altres aspectes on el nou procediment encara podria ser objecte de millora. Però això ho haurem de deixar per més endavant.
En qualsevol cas, la preocupació dels suïssos per la qualitat dels seus mètodes de votació i elecció fa realment enveja. ❀