L’elecció del President de la Generalitat de Catalunya per a la propera legislatura està pendent de les negociacions que sostenen les dues forces independentistes: Junts pel Sí (JxSí) i Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent (CUP). Aquestes forces van obtenir respectivament 62 i 10 diputats, amb un total que supera la meitat del Parlament de Catalunya (135 diputats). Tanmateix, la CUP es resisteix a acceptar el candidat de JxSí. Darrerament sembla bastant que aquesta qüestió és objecte d’una certa divisió d’opinions dins la mateixa CUP (ARA.cat: El pols per la investidura fa aflorar les dues ànimes de la CUP / VilaWeb: Com encara la CUP el debat intern?.

Aquesta situació dóna peu a reflexionar sobre dos aspectes relacionats però diferents de la funció que ha de fer un parlament: representar i decidir. El parlament és l’òrgan al qual confiem la presa de decisions col·lectives (com ara l’elecció d’un president de govern). Però es tracta que aquestes decisions siguin el més encertades possible des del punt de vista de la voluntat popular, i per això és fonamental que el parlament sigui una bona representació de tota la societat. Més concretament, convé respectar el principi de representació proporcional, segons el qual el parlament hauria de reflectir les diferents opinions en la mateixa proporció en què aquestes estan presents a tota la societat.

Alguns temes poden ser objecte d’un acord pràcticament unànim entre els votants d’un mateix partit. Òbviament, llavors correspon que els seus diputats recolzin tots ells aquest punt de vista comú.

Però altres vegades hi ha diversitat d’opinions entre els votants d’un mateix partit. En tals casos, els partits tenen molta tendència a decidir-se per una sola opció i imposar-la a tots els seus diputats. En el millor dels casos es tractarà de l’opinió majoritària entre els seus votants. Però encara que sigui així, aquesta manera de fer s’allunya del principi de representació proporcional. Si una certa opció és recolzada per un 30% dels votants d’un partit, i aquest partit compta amb 10 diputats, llavors correspon que aquesta opinió sigui recolzada per 3 dels seus diputats.

Algú podria argumentar que els partits no sempre coneixen com es reparteix l’opinió dels seus electors. Però això és imperdonable. Si més no, haurien de conéixer com es reparteix l’opinió dels seus militants. I el conjunt de militants hauria de ser una bona mostra de tot el conjunt d’electors.

En el cas concret de la CUP no hi hauria d’haver cap problema en tot això, ja que és una organització de caràcter assembleari. Però segons el que estem dient les assemblees no haurien de pretendre a tota costa arribar a una decisió comuna per a tot el partit. Si després de les seves deliberacions encara es manté una divisió d’opinions, llavors correspondria prendre nota de les seves proporcions i reproduir-les el millor que es pugui entre els seus diputats.

Per descomptat, convindria que ho fes així no només la CUP, sinó també tots els altres partits o coalicions, en particular Catalunya Sí que es Pot, una coalició un tant heterogènia, i la mateixa JxSí, on també hi podria haver una desviació respecte a la unanimitat.

Imaginem-nos que en les eleccions parlamentàries procedíssim ja de la manera següent: dins de cada circumscripció es mira quin és el partit més votat i aquest rep tots els escons d’aquella circumscripció. Fer-ho així seria totalment contrari al principi de representació proporcional. Doncs bé, els partits vénen a fer el mateix quan uniformitzen per sistema els vots dels seus diputats. ❀