Traducció al català de l’obra  Artificium electionis personarum   (Ramon Llull, abans de 1283, núm. II.A.15 del catàleg Bonner)  a partir del text llatí establert per  G. Hägele i F. Pukelsheim (2001).

Heus ací una figura, formada per 16 lletres i composta de 120 caselles, mitjançant la qual s’ensenya a fer una elecció. Les lletres són: b c d e f g h i k l m n o p q r . Aquestes lletres es barregen entre elles, combinant-les de manera que, gràcies a aquesta barreja, es compon i forma la figura de més avall, tal com es mostra en l’Art abreujada de trobar la veritat ,[1] és a dir, en els Principis  de la teologia , de la filosofia  i del dret .[2] La figura és aquesta:

bc cd de ef fg gh hi ik kl lm mn no op pq qr
bd ce df eg fh gi hk il km ln mo np oq pr
be cf dg eh fi gk hl im kn lo mp nq or
bf cg dh ei fk gl hm in ko lp mq nr
bg ch di ek fl gm hn io kp lq mr
bh ci dk el fm gn ho ip kq lr
bi ck dl em fn go hp iq kr
bk cl dm en fo gp hq ir
bl cm dn eo fp gq hr
bm cn do ep fq gr
bn co dp eq fr
bo cp dq er
bp cq dr
bq cr
br

Aquesta figura representa el mètode pel qual sempre es podran elegir homes convenients per a la dignitat prelatícia i es podrà evitar que es faci frau o simonia dins l’elecció mateixa. Les 16 lletres que componen la figura representen 16 persones amb veu per a elegir el prelat. Tanmateix, si al capítol hi haguessin més o menys persones amb veu per a dur a terme l’elecció, cal augmentar o disminuir el nombre de lletres, i també la figura, de manera proporcional segons que hi hagi més o menys persones. Si hi haguessin tantes persones que no n’hi hagués prou amb les lletres de l’alfabet, caldrà posar en el seu lloc altres signes o nombres, com u, dos, tres, o bé primer, segon, tercer, quart, augmentant així fins que cada persona disposi d’un signe propi. Després, amb aquests mots, s’ha de formar la figura, com si estigués composta de lletres. Perquè la figura que s’ha compost més amunt no és suficient per a més de 16 persones.

Primer de tot, cal arranjar quina de les persones que hi ha al capítol és posada en primer lloc, davant de les altres, i quines tenen assignades les primeres lletres o els primers signes de la figura i són cridades i investigades primer.

Després cal establir que en l’elecció es considerin tres aspectes: el primer és l’honestedat i santedat de vida; el segon és la ciència i la saviesa; el tercer és una disposició adient del cor. Cada persona que tingui veu al capítol ha de jurar davant els sagrats evangelis de Déu que tindrà en compte aquests tres aspectes i que sempre optarà preferentment per la persona en què millor siguin presents aquests tres aspectes.

Després de l’arranjament esmentat, cal que hi hagi tres figures idèntiques a l’anterior, les quals seran col·locades en llocs diferents. Tot seguit, s’assignen els noms, és a dir, una de les persones és anomenada b, una altra c, una altra d, i així d’una en una fins que cada persona tingui la seva lletra pròpia. Si la figura conté altres signes, aquests seran assignats també a les persones, tal com he dit de les lletres. Un cop arranjat tot això, es reuneixen en la seu de la votació i comencen a fer la seva elecció d’aquesta manera:

En primer lloc, cal que surtin de la seu les dues persones a les quals hagin estat assignades les lletres o signes de la primera casella. Després s’ha de demanar a totes les altres, sota jurament, quina d’aquestes dues persones és la més convenient i més digna per a obtenir la dignitat referida d’acord amb els tres aspectes esmentats, etc. Tothom ha de respondre i ha d’elegir segons la seva opinió. I s’anotarà un punt a la lletra corresponent a la persona que obtingui més vots[3]. Aquest punt s’anotarà a dita lletra en cadascuna de les figures existents en els diferents llocs. Tanmateix, si una de les persones tingués tants vots com l’altra, s’anotarà un punt a cada lletra de dita casella, i això mateix en qualsevol de les figures.

Després d’haver investigat d’aquesta manera la primera casella, és a dir, la casella de b  i c , es farà el mateix per a la segona casella, o sigui, la de b  i d ; i c  ha de tornar al seu lloc i fer el mateix que les altres persones fins que seran cridades les caselles on hi hagi la seva lletra. Tal investigació es farà sempre per ordre, és a dir, que primer s’investigaran totes les caselles on hi hagi b , després aquelles on hi hagi c , posteriorment aquelles on hi hagi d , i així successivament amb tota la resta.

Feta la investigació de totes les caselles, s’han de comptar els punts de cada letra. I si en alguna de les lletres o signes que formen la figura s’hi troben més punts que en les altres lletres, la persona a qui correspongui aquella lletra o signe serà elegida per a la dignitat per la qual s’ha fet aquesta investigació, sigui quina sigui la dignitat en qüestió.

Tanmateix, si s’esdevingués que dues o més persones tinguessin un nombre igual de vots, cal que aquestes surtin de la seu i que les restants, que no han aconseguit tants vots, tornin a jurar, tot respectant els tres aspectes exposats més amunt, que escolliran preferentment la persona més digna i adient per a la dignitat en qüestió. Aquella sobre la qual concorrin més vots serà llavors elegida. Ara bé, si s’esdevé que concorren tants vots sobre una com sobre una altra, es farà un sorteig entre les persones que en aquesta darrera elecció han obtingut un nombre igual de vots i s’elegirà la persona afavorida per la sort.

Si a l’inici d’aquesta investigació fos absent alguna persona que té veu en dit capítol, cal que se li assigni una de les lletres esmentades de la figura, o bé un dels signes, si hi ha signes diferents de les lletres. Si fossin més les persones absents, s’ha d’assignar a cadascuna d’elles una lletra o un signe. Aquesta o aquestes persones absents seran investigades de la mateixa manera que les persones presents, d’acord amb el procediment precedent.

Fi del mètode d’elecció de persones.

Notes

[1] Referència a l’obra Ars compendiosa inveniendi veritatem (II.A.1) que data de vers 1274.
[2] Referència a les obres Liber principiorum theologiae (II.A.12), Liber principiorum philosophiae (II.A.11) i Liber principiorum juris (II.A.13), que se situen entre 1274 i 1283.
[3] El text llatí diu ‘voces’, és a dir ‘veus’. Tanmateix, aquí i en altres llocs ho traduïm per ‘vots’. Ho fem així sempre que les ‘voces’ són objecte de recompte.