(Ramon Llull, 1283)

Cap. 24: En qual manera Natana fo eleta a abadessa

Versió original segons l’edició de Salvador Galmés (Barcelona, ed. Barcino, 1935)

Nathana e totes les dones qui havien veu a elecció, foren en lo capítol per eléger abadesa. Natana dix a totes les dones que necessitat és molt gran haver bo major, car en la bonitat del major dóna Déus virtut al menor. —On, con nostre major sia passat d’esta vida en l’altra, segons que natura e rahó requer, neçessària cosa és a nosaltres que encerquem enfre nós qual de nós és major en santa vida e en la amor de Déu; cor aquel és digne de ésser nostre pastor segons l’ordenament e la volentat de Déu.—

Totes les dones volgueren eléger abadessa segons la manera en la qual havien acustumat a eléger; mas Nathana dix que ella havia entesa novella manera de elecció, la qual està en art e en figures, la qual art segueix les condicions del Libre del gentil e dels III savis, lo qual segueix la Art de atrobar veritat. —Per aquella manera— dix Natana, —és atrobada veritat, per la qual veritat porem atrobar aquella dona qui és pus cuvinent e mellor a ésser abadessa.—

Pregada fo Natana per totes les dones que digués la manera segons la qual, per art, poguesen atrobar e eléger la dona qui és millor a abadessa. Nathana respòs, dient estes paraules: —De la art de elecció vos diré breument los començamens. Aquella art és departida en dues parts: la primera part és de eléger los elegedors qui elegen lur pastor; segona part és en qual manera dejen eléger lur major. E per açò, primerament vos vull recomptar de la primera part, e puys de la segona.—

Natana dix: —Nós som XX dones en est capítol, qui havem veu a eléger pastor. Segons art, se cové que elejam, d’estes XX dones, nombre senar, qui sia en V o en VII, cor aquest nombre és pus cuvinent a elecció que altre; e lo VII nombre és pus cuvinent que·l Vè. On, primerament, sia fet sagrament, per totes les dones, a dir veritat; e sia demanat secretament a la primera dona qual[s] de les XIX dones són pus cuvinents a ésser VII qui elegen major; e aprés sia demanada la segona dona, he puxes la terça, e axí per orde tro a la derrera; e cascuna vegada scriva hom ço que diu cascuna de les dones. A la fi, sia vist quals són aquelles dones qui han haüdes més veus; e aquelles que hauran haüdes més de veus, aquelles sien les VII dones qui degen eléger abadessa.

Segona part de elecçió és con los VII elegedors elegen pastor. On, primerament, cové que los VII elegedors se covenguen, al eléger, de çert nombre e de çertes persones, segons que·l[s] serà vijares, e que cascuna persona conparen ab l’altra, segons quatre condicions, ço és a saber: qual ama e coneix més Déu; ni qual ama e coneix més virtuts; ni qual coneix e desama pus fortment vicis; quarta és qual ha pus cuvinent persona.

Cascú dels VII elegedors pot eléger una persona a ésser en lo nombre del qual deu ésser elet major, e cascú dels VII elegedors cové ésser en aquel nombre on pusca ésser elet major. E per ço que pus planament puschats entendre la art, sotsposem que lo nombre sert sia en IX persones de les quals sia triat e elet nostre pastor. On, primerament, cové que los VII sien devesits en dues parts: II a la una part, e V a l’altra; e cové que los V encerquen quals dels II deu ésser elet, e scriva’s secretament aquell qui ha més de veus. Aprés cové que ab la I qui ha més de veus haüdes sia comparat altre d’aquells V, e que sia mes en lo loch de aquel qui és estat vençut per menors veus; e aquel vençut sia mes en lo loch d’aquel qui es comparat ab lo primer o ab lo segon. E açò mateix, per orde, sia en tots los altres, e sien en est nombre meses lo[s] VIII e·l IX, qui no són dels elegedors. On siguent aquest nombre, seran multiplicades XXXVI cambres en les quals aparran les veus de cascú, e sia elet aquel qui haurà més veus en més cambres.—

Con Nathana hac mostrada la art de elecció, una dona demanà a Nathana: —Si s’esdevé que en les cambres haja qui hagen eguals veus, què·n mana fer la art?— Respòs Nathana: —La art mana que sia sobre aquells II o III o més encerchat, per art, tant solament; e sia encerchat qual d’aquells se cové mils ab les IIII condicions demunt dites; e aquel qui mills se cové ab les condicions, aquell és digne de ésser elet.—

Molt plach la art e la manera de elecció a totes les dones, e totes digueren que segons aquella art no pudia hom errar en elecció; e totes feeren establiment que per tots temps elegisen per aquella art e manera que Natana recomptà, e trameteren encerchar la art, e aprengueren aquella. Aprés pochs de dies, feeren elecció segons la art, e atrobaren, per art, que Nathana devia ésser abadessa.

Eleta fo Nathana a abadesa. Gran desplaer hac Natana de son honrament. Déus beney, qui la volch honrar sobre totes les altres. Duptà que les dones haguessen errat en la art, e volch veer les XXXVI cambres en què està la art, per tal que si havien errada la art e ella no devia ésser abadessa, que elegisen aquella ab qui l’endreçament de la art se covengués. Natana e les altres dones qui no eren stades de les VII dones qui havien elegit, veeren la manera que havien haüda, segons art, en la elecció, e atrobaren que la art havien seguida segons que·s covenia. En gran pensament entrà Nathana con pogués e sabés regir si matexa e les dones, e tots jorns cogitava com pogués ordenar lo monestir a bones custumes.