La idea bàsica del mètode biproporcional és aconseguir a la vegada una proporcionalitat màxima entre vots i escons dels diferents partits i també un repartiment territorial prefixat dels escons. El qualificatiu de “biproporcional” prové del cas en què el repartiment territorial també intenta ser proporcional, al nombre de vots emesos de cada territori o, el que ve a ser el mateix, proporcional a la població. Tanmateix, el procediment és aplicable a un repartiment territorial qualsevol. En particular, és molt adequat per al cas relativament freqüent d’un repartiment territorial “equalitzat”, és a dir, que es desvia de la proporcionalitat a favor de les regions menys poblades. En tals casos deixa de ser apropiat el terme “biproporcionalitat”, en lloc del qual alguns autors prefereixen parlar de proporcionalitat “composicional”.
A continuació il·lustrem aquest concepte mitjançant un exemple molt senzill provinent de Pukelsheim 2017 (Secció 14.7).
Imaginem un país dividit en tres regions —1, 2 i 3— les quals tenen respectivament 9000, 4000 i 2000 electors. Suposem que hi ha dos partits —A i B— i que els vots es distribueixen de la manera següent:
| Partit A | Partit B | Total | |
| Regió 1 | 7700 | 1300 | 9000 |
| Regió 2 | 200 | 3800 | 4000 |
| Regió 3 | 100 | 1900 | 2000 |
| Total | 8000 | 7000 | 15000 |
Suposem també que es vol formar un parlament de 15 diputats. Com que en total hi ha 15000 electors, toca a 1000 electors per diputat.
Segons això, en principi els 15 escons del parlament s’haurien de repartir com segueix: 9 escons per a la regió 1, 4 per a la regió 2, i 2 per a la regió 3. Suposem que s’adopta aquest repartiment territorial proporcional a la població, i que cada regió per separat reparteix els seus escons entre els dos partits mitjançant la regla de D’Hondt (o alguna altra; en aquest exemple les regles de Sainte-Laguë i de les restes majors donen el mateix resultat que D’Hondt). El resultat és el següent:
| Partit A | Partit B | Total | |
| Regió 1 | 8 | 1 | 9 |
| Regió 2 | 0 | 4 | 4 |
| Regió 3 | 0 | 2 | 2 |
| Total | 8 | 7 | 15 |
Com es pot veure, en aquest cas concret el repartiment global dels 15 escons entre els dos partits és exactament proporcional als vots.
Suposem, però, que s’opta pel següent repartiment territorial, més favorable a les regions menys poblades: 7 escons per a la regió 1, 5 per a la regió 2, i 3 per a la regió 3. Si seguim tractant cada regió per separat, el resultat que s’obté és llavors el següent:
| Partit A | Partit B | Total | |
| Regió 1 | 6 | 1 | 7 |
| Regió 2 | 0 | 5 | 5 |
| Regió 3 | 0 | 3 | 3 |
| Total | 6 | 9 | 15 |
A diferència de l’escenari anterior, ara el repartiment global entre partits es desvia apreciablement de la proporcionalitat. En particular, el partit B té una majoria absoluta d’escons tot i que A havia obtingut una majoria absoluta dels vots.
En lloc d’això, el procediment biproporcional procura que la taula d’escons sigui tant proporcional com sigui possible a la taula de vots dins del que permetin el repartiment territorial prefixat —7 escons per a la regió 1, 5 per a la regió 2, i 3 per a la regió 3 — i el repartiment proporcional entre partits —8 escons per al partit A i 7 per al partit B. En l’exemple que ens ocupa aquest mètode resulta en el següent repartiment detallat entre partits i regions:
| Partit A | Partit B | Total | |
| Regió 1 | 7 | 0 | 7 |
| Regió 2 | 1 | 4 | 5 |
| Regió 3 | 0 | 3 | 3 |
| Total | 8 | 7 | 15 |
Així doncs, l’objectiu de maximitzar la proporcionalitat del repartiment global entre partits no és incompatible amb un repartiment territorial equalitzat a favor de les regions menys poblades. El procediment biproporcional aconsegueix les dues coses alhora tot ajustant el detall de quants escons s’assignen a cada partit dins de cada regió.
Val a dir que recentement aquest procediment ha estat proposat per a les eleccions al parlament europeu, que també està equalitzat a favor dels estats més petits (Pukelsheim 2018). ❀
Referències
1. F. Pukelsheim, 2017. Proportional Representation (2nd edition). Springer Verlag.
2. F. Pukelsheim, 2018. Compositional Proportionality among European Political Parties at European Parliament Elections. Central European Political Studies Review, vol. 20, núm. 1, p. 1–15.