Traducció al català de l’obra  De arte eleccionis   (Ramon Llull, 1299, núm. III.38 del catàleg de Bonner)  a partir del text llatí establert per  G. Hägele i F. Pukelsheim (2001).

Una bona elecció a la santa Església és molt necessària per tal d’elegir persones corrents mitjançant les quals es governi l’Església i les quals lluitin contra els seus enemics pecadors, com els infidels i els cismàtics. I això les persones corrents que són elegides no poden fer-ho si no són bones i ben relacionades amb la seva Mare, la qual és bona i excelsa. La seva Mare és la sacrosanta Església Romana, la qual suporta grans patiments a causa d’aquells que fingeixen ser bons fills sense ser-ho, ans malignament ataquen la Mare i s’apoderen injustament dels seus béns. És per això que volem oferir una doctrina per a elegir una persona corrent, segons el mode de la tercera figura de l’Art general [1], de manera que, procedint segons la seva art, els electors podran, si volen, elegir la persona millor. I això ho faran públicament, de manera que si no elegeixen la persona millor, serà palès a tots els assistents al capítol que elegeixen una persona pitjor i són perjurs sense cap mena d’excusa. El mode d’elegir és aquest:

bc cd de ef fg gh hi ik
bd ce df eg fh gi hk
be cf dg eh fi gk
bf cg dh ei [2] fk
bg ch di ek
bh ci dk
bi ck
bk

Primerament, tal com es veu en l’esquema, b  representa la primera persona rebuda en l’església vacant, c  representa la segona persona i, així, successivament fins a k , de manera que la primera persona de l’església vacant sigui anomenada b , la segona persona sigui anomenada c , i així les altres al seu torn. Tanmateix, si a l’església hi ha més de 9 persones, cal incrementar les caselles en el quadre representat més amunt afegint la lletra l . I si n’hi ha 11, cal afegir m . I si n’hi ha més que les lletres de l’alfabet, cal afegir un altre nombre; és a dir, un serà anomenat germà primer, un altre segon, etcètera, i tots segueixen la forma esmentada.

A l’inici, tots prestaran jurament que elegiran la persona millor i més idònia. Després, els electors seuen, i b  i c  resten dempeus a una part prou propera perquè puguin sentir les paraules dels electors i perquè tothom els vegi. Tot seguit, d pregunta a cadascun dels asseguts qui de b  o c  preferiria com a abat, prior o bisbe, i així també per a altres dignitats. Aleshores es compten els vots[3] de tots els electors. Si b  obté més vots que c , c  seu al seu lloc i b  resta dempeus, o bé a l’inrevés. Llavors d  va al costat de b , i c  s’aixeca per preguntar a cadascú qui de b  o d  voldria com a prelat. Si b  aconsegueix més vots, d  seu i e  va al costat de b . Aleshores, c  o d  o un altre pregunta a cadascú, davant de tothom, a qui preferiria com a senyor, a saber, b  o e . Si e  guanya b , f  va al costat de e , o bé a l’inrevés. I llavors, si b  és vençut, c  pregunta a cadascú qui de e  o f  preferiria com a senyor. I així successivament fins a k , de manera que en k quedi determinada l’elecció, tant si k  venç com si és vençut. I així segons l’ordre que s’ha dit més amunt, és a dir, si al capítol hi ha deu persones, la determinació es farà en l , i així successivament, com ja s’ha dit.

Aquesta forma d’elecció és molt útil i segura perquè s’aparta de l’escrutini secret i del compromís especial, mitjançant els quals es podrien cometre més fraus que en la forma damunt dita. Els qui elegeixen públicament d’aquesta manera queden exposats a una gran vergonya davant llurs companys si elegeixen malament; en canvi, no ocorre així amb els que elegeixen en secret.

A més, la nova forma d’elecció és bona en tant que no pot ser més general. I és així perquè es fa una comparació de totes les persones assistents al capítol. Cadascuna d’elles elegeix segons la seva voluntat en qualsevol casella de la figura, de manera que està més satisfeta de l’elecció.

Així mateix, mitjançant aquesta forma d’elecció tal vegada cada persona del capítol es proposaria ser bona i honesta, suposant que en les eleccions de prelats s’utilitzés aquest mètode. S’ocuparia de trobar amics a l’església, buscaria la pau, i evitaria l’enemistat, per tal de ser elegida en el moment de l’elecció. I els companys s’estimarien entre ells, a fi que, en l’elecció, un donés suport a l’altre. I així seria exalçat el capítol, per l’exaltació que tindrien els germans a través de la caritat, la justícia, la prudència i les altres virtuts.

I si s’ha de fer una elecció sobre persones absents, es fa d’acord amb el que s’ha dit, etc.

Aquesta forma d’elecció es redactà a París, l’any 1299 de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, el dia primer de juliol. Donem gràcies a Déu.

Notes

[1] Referència a l’obra Ars generalis .
[2] Corregit, literalment diu el  en lloc de ei .
[3] El text llatí diu ‘voces’, és a dir ‘veus’. Tanmateix, aquí i en altres llocs ho traduïm per ‘vots’. Ho fem així sempre que les ‘voces’ són objecte de recompte.