(Ramon Llull, 1283)

Cap. 24: De quina manera Natana va ser elegida abadessa

Versió adaptada al català actual

Natana i totes les dones que tenien vot en l’elecció van ser al capítol per elegir abadessa. Natana va dir a totes les dones que era molt necessari tenir un bon superior, ja que amb la bondat del superior dóna Déu virtut a l’inferior.

—D’on, com que el nostre superior ha passat d’aquesta vida a l’altra, tal com requereixen natura i raó, ara cal que cerquem entre nosaltres qui és superior en santa vida i en amor de Déu; perquè aquell és digne de ser el nostre pastor segons l’ordenament i la voluntat de Déu.

Totes les dones volien elegir abadessa segons la manera en què havien acostumat a elegir. Però Natana va dir a totes les dones que ella s’havia assabentat d’una nova manera d’elegir, la qual està en art i en figures, la qual art segueix les condicions del Llibre del gentil i dels tres savis, el qual segueix l’Art de trobar veritat.

—Per aquella manera —va dir Natana— es troba veritat, per la qual veritat podrem trobar aquella dona que és més adient i millor per a ser abadessa.

Totes les dones van pregar a Natana que expliqués la manera en què, per art, poguessin trobar i elegir la dona que és millor per a abadessa. Natana va respondre amb aquestes paraules:

—De l’art d’elecció us en diré breument els principis. Aquella art es divideix en dues parts: la primera part consisteix en elegir els electors que elegeixen el seu pastor; la segona part és de quina manera han d’elegir el seu superior. Per això, primer us vull explicar la primera part, i després la segona.

Natana va dir:

—En aquest capítol som 20 dones amb veu per a elegir pastor. Segons art, convé que d’aquestes 20 dones n’elegim un nombre senar, ja sigui 5 o 7, ja que aquest nombre és més adient que altres per a una elecció; i el nombre de 7 és més adient que 5. Així que, en primer lloc, cal que totes les dones facin jurament de dir la veritat; i que es demani a la primera dona que digui, en secret, quines de les altres 19 són més adients per a les 7 que elegeixen superior; després es demanarà el mateix a la segona dona, i després a la tercera, i així successivament fins a la darrera; i cada vegada es prendrà nota del que diu cadascuna de les dones. Finalment, es mirarà quines dones han tingut més vots; i aquelles que hauran tingut més vots seran les 7 dones que hauran d’elegir abadessa.

—La segona part de l’elecció és com els 7 electors elegeixen pastor. Per a això convé que, en primer lloc, abans d’elegir, els 7 electors es posin d’acord en cert nombre i en certes persones, segons els sembli, i que comparin cada persona amb l’altra segons quatre condicions, a saber, quina estima i coneix més Déu; i quina estima i coneix més les virtuts; i quina coneix i rebutja més els vicis; la quarta és quina és més adient en persona.

—Cadascun dels 7 electors pot elegir una persona per a formar part del conjunt del qual ha de ser elegit el superior, i cadascun dels 7 electors convé que formi part d’aquell conjunt on pugui ser elegit superior. I per a que pugueu entendre millor l’art, suposem que el conjunt del qual ha de ser elegit el superior estigui format per 9 persones. Aquí, en primer lloc, convé que els 7 siguin dividits en dues parts; 2 en una part i 5 en l’altra; i convé que els 5 cerquin quin dels 2 ha de ser elegit, i es prendrà nota, en secret, de quin d’ells té més vots. Després convé que aquell que ha tingut més vots sigui comparat amb un altre d’aquells 5, i que aquest ocupi el lloc del que ha estat vençut pel fet d’haver tingut menys vots; i que el vençut ocupi el lloc d’aquell que és comparat amb el primer, o amb el segon. I això mateix es farà successivament amb tots els altres, incloent el 8è i 9è candidats, que no són electors. Així doncs, amb aquest nombre, hi haurà 36 caselles[1], en les quals apareixeran els vots de cadascú, i cal que sigui elegit aquell que tingui més vots en més caselles[2].

Després que Natana hagués mostrat l’art d’elecció, una dona preguntà a Natana:

—Si s’esdevé que en les caselles hi ha diversos candidats amb el mateix nombre de vots, què en mana fer l’art?

Natana va respondre:

—L’art mana que llavors es cerqui, per art, solament entre aquells 2 o 3; i cal que es cerqui quin d’ells compleix millor les 4 condicions esmentades; i aquell que millor les compleixi, aquell és digne de ser elegit.

Molt va agradar l’art i la manera d’elecció a totes les dones, i totes van dir que aplicant aquella art no es podia errar en l’elecció; i totes van decidir que des de llavors elegissin per aquella art i manera que Natana els havia explicat, i van enviar algú a cercar l’art, i la van aprendre. Després de pocs dies, van fer elecció segons l’art, i van trobar, per art, que Natana havia de ser abadessa.

Així doncs, Natana va ser elegida abadessa. A Natana no li va agradar gens aquest honor. Va beneir Déu, qui la va voler honrar sobre totes les altres. Va dubtar que les dones no s’haquessin equivocat en l’art, i va voler veure les 36 caselles de l’art, per tal que si s’havien equivocat i ella no havia de ser abadessa, que elegissin aquella que correspongués en corregir l’error. Natana i les altres dones que no havien format part del conjunt de les 7 electores, van examinar la manera en què s’havia aplicat l’art en l’elecció, i van trobar que s’havia seguit l’art tal com corresponia. Natana es va posar a pensar com podria i sabria regir les dones, i a ella mateixa, i cada dia pensava com podria ordenar el monestir en bones costums.

Notes

[1] 36 és el nombre de parelles que es poden formar a partir de 9 candidats.
[2] És a dir, el candidat que venç més rivals (un candidat venç a un rival quan en la casella corresponent a ells dos el primer té més vots que el segon). Aquest criteri coincideix amb el que Llull havia proposat en la seva obra anterior Artificium electionis personarum, però en general pot estar en conflicte amb el procediment d’eliminació successiva que Natana descriu en les línies anteriors d’aquest mateix paràgraf. El procediment d’eliminació successiva és proposat més clarament per Llull en la seva obra posterior De arte electionis. Així doncs, aquí Llull està barrejant dos mètodes diferents. Noti’s, d’altra banda, que en cap cas no es tracta de veure quin candidat suma més vots en tots els seus enfrontaments.