La formació d’un parlament després d’unes eleccions mitjançant llistes tancades consisteix bàsicament en repartir els escons d’una manera el més proporcional possible als vots aconseguits per cada candidatura. Similarment ocorre a l’hora de decidir quants escons s’assignen a cada circumscripció electoral; en aquest cas, convé que el nombre d’escons sigui el més proporcional possible a la població. A continuació explicarem diferents mètodes per repartir escons d’una manera el més proporcional possible a unes quantitats.. Llegir més
Circumscripcions uninominals? No, gràcies!
Darrerament han aparegut alguns articles que defensen sistemes electorals basats en circumscripcions uninominals, és a dir, d’un sol diputat. Un d’aquests articles és, per exemple, el de Xavier Roig a ara.cat (amb una segona part). Considerem les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre de 2015. Quin hauria estat el resultat amb un sistema de circumscripcions uninominals? Evidentment, els detalls dependrien de com s’haguessin fixat les circumscripcions. Però la tònica.. Llegir més
“Guanyar les eleccions”: un error de concepte
Demà se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haurà algun partit que dirà que ha “guanyat les eleccions”. En aquesta nota volem convèncer el lector que això és un error de concepte. Possiblement no hi haurà cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, això de considerar el més votat com a guanyador no s’aguanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho.. Llegir més
La dimensió territorial
En molts llocs del món, el sistema electoral comença per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, això hauria de servir per a donar representació a les diverses comunitats territorials en proporció a la seva població. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d’Espanya la divisió en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor és que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir més
Eleccions presidencials i similars
Aquests dies es parla molt de la propera elecció de president de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi ha gaire dubte que el candidat més recolzat és Artur Mas, ara per ara no està clar que aquest pugui reunir els vots que es requereixen per resultar elegit. Com s’ha de procedir en un cas així, en què cap candidat té el suport d’una majoria absoluta? Els grecs i romans ho.. Llegir més
Democràcia a l’helvètica
Tot sovint es posa Suïssa com a exemple d’una democràcia envejable. Així ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democràcia a l’helvètica (BonPort edicions, 2015). I és que, efectivament, a Suïssa es preocupen molt de la qualitat democràtica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels mètodes de votació i elecció. D’entrada, tenen molta tradició en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons suïssos van.. Llegir més
Referèndums amb propostes alternatives
Suposem que un cert col·lectiu ha de decidir si adopta o no una proposta determinada A. Òbviament, convé una votació on es demani a cadascú si li sembla bé o no adoptar la proposta en qüestió. Suposem que vota tothom i a consciència. Si hi ha més vots favorables que desfavorables, aleshores correspon adoptar la proposta A; altrament no. Fins aquí cap problema. Suposem, però, que arran de la proposta A es planteja també una proposta.. Llegir més
Comentaris recents