La premsa presenta les eleccions d’ahir com la fi del bipartidisme a Espanya. Efectivament, la irrupció amb força de Podemos —amb els seus diversos aliats locals— i de Ciudadanos, ha fet que ni el PP ni el PSOE, ni cap altra candidatura per separat, assoleixin la majoria absoluta en el Congrés. No solament això, per a poder reunir una majoria absoluta d’escons de cara a formar govern, caldria certes coalicions que no són.. Llegir més
“Guanyar les eleccions”: un error de concepte
Demà se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haurà algun partit que dirà que ha “guanyat les eleccions”. En aquesta nota volem convèncer el lector que això és un error de concepte. Possiblement no hi haurà cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, això de considerar el més votat com a guanyador no s’aguanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho.. Llegir més
Divisions internes
L’elecció del President de la Generalitat de Catalunya per a la propera legislatura està pendent de les negociacions que sostenen les dues forces independentistes: Junts pel Sí (JxSí) i Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent (CUP). Aquestes forces van obtenir respectivament 62 i 10 diputats, amb un total que supera la meitat del Parlament de Catalunya (135 diputats). Tanmateix, la CUP es resisteix a acceptar el candidat de JxSí. Darrerament sembla bastant que.. Llegir més
La regla de D’Hondt
L’objectiu de la regla de D’Hondt és repartir escons entre partits proporcionalment als vots que han rebut. A vegades hi ha una sola manera de repartir proporcionalment els vots, no cal la regla de D’Hondt. Per exemple, si tenim 8 escons a repartir i s’han emès 1200 vots, la regla de proporcionalitat ens diu que 150 vots tindran 1 escó, 600 vots donaran 4 escons. Diem que cada escó “costa” 150 vots. Representem-ho gràficament. La recta en verd ens dóna el.. Llegir més
La dimensió territorial
En molts llocs del món, el sistema electoral comença per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, això hauria de servir per a donar representació a les diverses comunitats territorials en proporció a la seva població. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d’Espanya la divisió en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor és que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir més
Democràcia a l’helvètica
Tot sovint es posa Suïssa com a exemple d’una democràcia envejable. Així ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democràcia a l’helvètica (BonPort edicions, 2015). I és que, efectivament, a Suïssa es preocupen molt de la qualitat democràtica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels mètodes de votació i elecció. D’entrada, tenen molta tradició en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons suïssos van.. Llegir més
Llistes obertes
En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en qüestió l’estableix la llei electoral espanyola (Llei 5/1985, article 184, modificat per la Llei 2/2011). S’aplica només en els municipis de població inferior a 250 habitants (on és bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir més
Les obres de Victor D’Hondt
Victor D’Hondt (1841–1901) Victor D’Hondt va donar a conèixer les seves idees i propostes sobre eleccions en dos llibres que van ser publicats respectivament el 1878 i el 1882. Malauradament, són bastant difícils de trobar, de manera que se’ls acostuma a citar sense haver-los consultat. Això no fa justícia a la seva importància històrica, i de fet ha donat lloc a que circulin algunes idees errònies sobre el seu contingut. Com que actualment.. Llegir més
La desproporcionalitat del sistema electoral espanyol
En la taula 8.2 del llibre Patterns of Democracy, d’Arend Lijphart (1999), el sistema electoral espanyol figura com el menys proporcional dels sistemes que hi són classificats com a proporcionals. D’on prové aquesta desproporció? Els 350 escons del congrés de diputats es reparteixen en 52 circumscripcions (províncies més Ceuta i Melilla). A cada una d’elles se li assignen d’entrada dos escons (un en el cas de Ceuta i Melilla) i els 248 escons restants.. Llegir més
Comentaris recents